La Setmana Santa s’anomena santa en record d’aquells dies en els quals es va veure l’amor més gran vist entre els homes, els nostres ulls podran contemplar fins a quin punt el Senyor ens ha estimat.

Amb el Diumenge de Rams els deixebles i una multitud acompanyaven a Jesús amb alegria. També nosaltres els imitem i Ell entra de nou a les nostres ciutats i a les nostres vides.

Durant aquesta setmana els poderosos van decidir que Jesús havia parlat massa. Van prendre la decisió de fer-lo callar. La multitud, uns dies abans, havia cridat “hosanna”, després es va posar a cridar “crucifica’l”, “crucifica’l”. Va ser torturat, bufetejat, coronat d’espines i va ser clavat en una creu entre dos lladres. En aquella creu va morir aquell home bo. Es deia Jesús i era de Natzaret. I va morir perquè havia parlat de l’Evangeli i havia dit que era el Fill de Déu.

Jesús va confiar la més gran responsabilitat a Pere i aquest s’ofèn quan Jesús li diu que el trairà: “Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort”, respon. I tot i així, una dona el fa trontollar. Pere es va desmuntar quan va creuar la seva mirada amb la de Jesús: “Llavors el Senyor va girar-se i mirà a Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit : Abans que canti el gall, m’hauràs negat tres vegades”. Si els nostres ulls es creuen amb els ulls d’aquell home que va a la mort, ens recordarem de les paraules del Senyor i serem alliberats de les nostres pors. És la gràcia de la Setmana Santa; poder estar prop d’aquell home que pateix i que mor, per poder creuar la seva mirada amb la nostra.

Jesús es carrega sobre les espatlles la creu de tots, especialment la dels pobres, els que no viuen en pau, per portar-la fins al Calvari i el seu rostre es manté bo, misericordiós i ple d’amor. És un amor que els sacerdots no entenen, plens com estan de la seva religiositat freda i sense misericòrdia. Per a ells, la creu representa la derrota definitiva del profeta de Natzaret. Realment tot sembla haver acabat, Jesús ja no pot ni parlar, ni guarir. I alguns es burlen des de sota la creu: “Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar”.

A la creu, però, el Senyor revela fins on arriba el seu amor per tothom. És un amor sense límits, un amor que requereix estimar els enemics, pregar pels perseguidors, donar la seva vida per tots. L’amor de Jesús començava a transformar el món, a canviar la terra i els cors. Aquest amor ens permet seguir estimant als pobres, estar al costat dels vençuts, guarir als malaLts, consolar els qui pateixen, acompanyar als ancians, fer créixer en la pau als nens, als joves,  a tothom. Amb aquest amor rebut en el cor i sembrat en les nostres ciutats, podem vèncer el mal i la mort, i apressar la vinguda del Regne de Déu. La Pasqua ha vingut, i la pedra pesada ha estat apartada i el sepulcre s’ha obert. El Senyor ha vençut la mort i viu per sempre. No podem quedar-nos tancats com si no haguéssim rebut l’Evangeli de la resurrecció. L’Evangeli és resurrecció, és renéixer a una vida nova. Es tracta d’obrir les portes al ressuscitat que és enmig nostre. Ell posa en el cor dels homes l’alè de la resurrecció, l’energia de la pau, la força de l’Esperit que ens renova i ens porta l’amor… LA PASQUA HA ARRIBAT!!!