A l’Escola Teresiana ens plantegem aquest curs com “fer-nos càrrec” i “encarregar-nos” de la realitat del nostre món, ferit per la injustícia, l’individualisme i la polarització.
per a fer-nos càrrec del món és necessari escoltar-lo i escoltar-nos des de dins, connectats amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu. La interioritat ens enforteix com a educadors teresians i ens obre a la identificació amb el projecte educatiu.
el diàleg autèntic implica risc, obertura i cocreació. Suposa deixar-se afectar per l’altre i construir junts. En un món fragmentat, el diàleg teixeix relacions autèntiques i fa possible la participació de tota la comunitat educativa.
davant de la superficialitat de les connexions digitals, estem cridats a crear llaços humans sòlids, nodrits per l’amor, que enforteixin un “nosaltres” ampli. Aquests vincles sostenen l’acompanyament de persones i processos a l’escola.
la veritable transformació sorgeix de l’acció compartida pel bé comú. Cada persona aporta des de la seva singularitat, i junts construïm un teixit social més just i solidari. La col·laboració, com els fils d’una xarxa, dona força i cohesió a la comunitat.