+ 34 977 24 88 00
Facebook Twitter Youtube
Plataforma Educamos

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Per veure la nostra Política de Cookies feu clic a Més info

Acceptar

La Pasqua del 2020

Aquesta Setmana Santa i aquesta Pasqua del 2020 ha estat molt diferent a totes les viscudes fins ara, vivim uns temps de confinament per una emergència sanitària, per aquest motiu és evident que això ens ha portat a viure aquests moments tan important per als cristians d’una forma molt excepcional i han tingut una significació especial. 

fano resurreccin 2020

Aquests dies no ens podem reunir però la unitat en l’amor es farà visible i sentirem com mai la joia de «trobar-nos» com a comunitat que celebra la victòria de Jesús sobre la mort, el dolor i la malaltia.

Els poderosos van decidir que Jesús havia parlat massa. Van prendre la decisió de fer-lo callar. La multitud, uns dies abans, havia cridat “hosanna”, després es van posar a cridar “crucifica’l”, “crucifica’l”. Va ser torturat, bufetejat, coronat d’espines i va ser clavat en una creu entre dos lladres. En aquella creu va morir aquell home bo. Es deia Jesús i era de Natzaret. I va morir perquè havia parlat de l’Evangeli i havia dit que era el Fill de Déu. 

L’Evangeli de Pasqua comença amb Maria Magdalena, que va anar al sepulcre de Jesús, veu que la pedra de l’entrada, una llosa pesada com tota mort i tota separació, havia estat apartada. Corre de seguida a trobar Pere i Joan i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre!». I afegeix amb tristesa: «No sabem on l’han posat». La tristesa per la pèrdua del Senyor és com una bufetada a la nostra fredor i al nostre oblit de Jesús vivent. Avui, aquesta dona ens ensenya que només amb uns sentiments com els seus dins el cor és possible trobar el Senyor ressuscitat i també avui dia veure i treballar al costat dels més vulnerables de la nostra societat. 

En aquests dies cal exercir alhora aquests dos ministeris: el de la invocació a Déu i el de l’atenció a l’altre, sobretot els pobres i els malalts. A la creu, Jesús té cura de la soledat de Maria, la seva mare, i la consola donant-li Joan com a fill. Aquest acull Maria com a mare a casa seva (vegeu Joan 19,26-27). I, a la creu, també just abans de morir, Jesús invoca Déu cridant amb tota la força: «Pare, a les teves mans confio el meu esperit» (Lluc 23,46).

Jesús es carrega sobre les espatlles la creu de tots, el Senyor que viu el dolor del món, no està lluny. El Senyor revela fins on arriba el seu amor per tothom. És un amor sense límits, un amor que requereix estimar els enemics, pregar pels perseguidors, donar la seva vida per tots. L’amor de Jesús començava a transformar el món, a canviar la terra i els cors. Aquest amor ens permet seguir estimant als pobres, estar al costat dels vençuts, guarir als malats, consolar els qui pateixen, acompanyar als ancians, fer créixer en la pau als nens, als joves, a tothom. Amb aquest amor rebut en el cor i sembrat en les nostres ciutats, podem vèncer el mal i la mort, i apressar la vinguda del Regne de Déu. Junt amb el Jesús Ressuscitat, podrem entrar en el món i eliminar les pesades pedres que aixafen la vida de molts. A partir de Pasqua comença el cel nou i la terra nova, perquè Déu serà tot en tots. 

En aquests moment que vivim, al igual que Jesús, moltes persones estan patint en aquesta pandèmia, per falta d’esperança, quan van entrar al sepulcre hi havia dolor al igual que el que estem vivim avui, però Jesús va aclamar als seus deixebles que s’unissin en una gran fraternitat, que s’unís la humanitat sencera, al igual que ara tots ens necessitem i hem d’estar més units que mai en la pregària conjunta i amb la seguretat que Jesús no ens deixa. No és temps d’indiferència, ni d’individualismes, ni d’egoisme sinó d’ajuda, solidaritat i pregària. Ningú és salva sol, tots ens necessitem i Jesús està al nostre costat. 

Ens pot ajudar a entendre el sentit de la Resurrecció amb les paraules del Papa Francesc en l’exhortació apostòlica EVANGELII GAUDIUM 276: La seva resurrecció no és quelcom del passat; comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció. És una força imparable. És clar que moltes vegades sembla que Déu no existís: veiem injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen. Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brollar quelcom nou, que tard o d'hora produeix un fruit. En un camp arrasat torna a aparèixer la vida, tossuda i invencible. Hi haurà moltes coses negres, però el bé sempre tendeix a tornar a brollar i a difondre's. Cada dia en el món reneix la bellesa, que ressuscita transformada a través de les tempestats de la història. Els valors tendeixen sempre a reaparèixer de noves maneres, i de fet l'ésser humà ha renascut molts cops del que semblava irreversible. Aquesta és la força de la resurrecció i cada evangelitzador és un instrument d’aquest dinamisme. 

Remei López 

Coordinadora de Pastoral 

TOP